Anar au contengut

Lexic de la cartografia occitana

Lo mot que convèn depend de çò que l’objècte es vertadierament. Aqueu guida vos ajuda a cercar dins leis Elements cartografics dau wiki OpenStreetMap. Lo wiki manten lei definicions, lei categorias e lei tèrmes; lo Portau vos ajuda a chausir sensa vos negar dins un tablèu lòng coma un jorn sensa pan.

Coma cercar

  1. Observatz l’objècte. Es un relèu, una aiga, una via, un bastiment, un servici?
  2. Cercatz lo tèma dins lo wiki. Començatz per la natura de l’objècte, pas per la traduccion dau mot francés.
  3. Legètz la definicion. Dos mots vesins pòdon descriure de realitats diferentas.
  4. Comparatz amb lo terren e lei fònts. Una fòto, una mapa, un document ò una enquista pòdon levar lo dobte.
  5. Retenètz la forma occitana adaptada au luòc. La variacion dialectala es una ressorsa, pas una error de sistèma.

Exemples: lo relèu

Realitat observada Tèrme cartografic Avís
Paret rocassosa abrupta Bauç Es pas una cima: descriu lo costat escalabrós.
Ponch pus aut d’un relèu Cima Lo nom pròpri pòt contenir mont, pueg ò un autre generic.
Passatge bas entre dos relèus Pas Fau pas lo mesclar amb una baissa ò una vau.
Depression alongada entre de relèus Vau / valada La forma precisa depend dau sens locau e de l’us.
Un païsatge presenta una cima, un bauç, un pas e una vau.
Observar d’en premier la realitat dau terren permet de chausir lo tèrme cartografic que convèn.

Exemples: l’aiga

  • Sorgent: l’aiga raja naturalament de tèrra.
  • Fònt: un amainatjament per donar d’aiga ò una fònt decorativa, segon lo contèxte.
  • Riu: un cors d’aiga; ribiera pòt designar un espaci ò un país de lòng d’un riu e se deu pas aplicar automaticament.
  • Estanh: una estenduda d’aiga interiora; Mar de Bèrra garda son nom, mai sa natura cartografica es aquela d’un estanh.

Exemples: vias e servicis

  • Dralha, dralhòu, camin, rota, carriera: la chausida depend de l’us, de la fonccion e dei caracteristicas de la via.
  • Escòla: descriu un establiment d’ensenhament; lo nom pròpri de l’escòla se tracta a despart.
  • Associacion: descriu un organisme associatiu; lo nom es aqueu que l’estructura emplega e que lei fònts confirman.

Un diccionari dona de mots. La cartografia demanda en mai de destriar lei realitats.

Question de verificacion

Un objècte se sòna « La Fònt dau Lop ». Fau conclure automaticament qu’es una fònt decorativa?

Veire la respònsa explicada

Non. Lo nom identifica lo luòc, mai ne’n dona pas necessàriament la categoria. Fau observar l’objècte e lei fònts: pòt èstre un sorgent naturau, un amainatjament d’aiga, un quartier, un arrèst d’autobús ò un simple toponim.

La referéncia completa

Durbir leis Elements cartografics dau wiki OSM ↗